Mercès a la pàgina web de l’Institut d’Estadística de Catalunya ara les ments ocioses o necessitades podran descobrir interessants realitats quantificables del país. De les moltes dades que se’n poden obtenir, algunes de les més distretes són les que es refereixen a l’onomàstica. Jo encara no m’he refet de constatar el que refranys i turistes ja sabien: que més val no cridar ningú amb el nostre nom, o es girarien la meitat dels mascles del local, especialment si és un local d’avis. En efecte, el 45 % dels homes duen el nom de José al DNI, i a un 18 % més hi posa Josep. A l’apartat dels cognoms, als intuïtitus tampoc no els sorprendrà gaire comprovar que el primer cognom català és García (25 %), seguit dels Martínez, López, Sánchez, Fernández i anar fent. Pujol surt en un honorable lloc 48. Estant les coses com estan, fa molt temps que m’he resignat a un nom i cognom grisosos. Durant un cert temps vaig col·leccionar referències a d’altres Josep Pujol, però a la quinzena me’n vaig cansar. Sense anar més enllà de les comarques gironines, tenim el pulcre pintor olotí Josep Pujol i Ripoll (1904-1987), constructor de paisatges fets de color i geometria; o la taca negra dels meus homònims, Josep Pujol àlies “Boquica”, un traginer empordanès que es va convertir en cap de bandolers i va cometre, a inicis del XIX, tota mena de malvestats. Si dediqués algun estudis al compositor barroc Josep Pujol, mestre de capella la catedral de Barcelona, o bé al parell d’escultors divuitescos, permetrien referències bibliogràfiques deliciosament confuses. Per cert, jo no sóc ni l’historiador de l’agricultura ni l’estudiós d’Ausiàs March –ja m’agradaria-. Però ara em disposo a desvetllar el secret més ben guardat que els Josep Pujol hem anat amagant, fins al punt que a l’hora de documentar-me’n he estat incapaç de retrobar la informació que un dia devia emmagatzemar en un calaix ben fosc. Es tracta d’un popularíssim actor de finals del XIX o principis del XX amb unes capacitats intestinals singularíssimes: Josep Pujol “El Pedómano”, amb un poderós instrument de vent capaç d’interpretar cuplets, apagar espelmes o provocar petits incendis.
No ho sé, si preferiria dir-me Jordi.[@more@]
