femenins i els masculins hi ha una similitud inquietant. Tanta, que des dels
nostres ulls contemporanis se’ns pot arribar a fer estrany, el recel que
despertaven els uns i la desconsideració dels altres per part de la vetusta
moral d’anys enrera. Així, a les platges, mentre els uns van passejar-se amb
els pits enlaire -i tan amples-, les altres han hagut d’esperar-se una colla
d’estius per ensenyar tímidament el seu parell de llunes roges. I, ara per ara,
ningú no em pot discutir que tan dignes són de ser mostrats els dels uns com
els de les altres.
Ja se sap, les
senyores, pobres, sempre han aixecat més suspicàcies entre els inquisidors. Fa
gràcia observar com, en això de tapar i destapar, els conservadors sempre han
anat amb una peça de retard. Quan tot just acceptaven que les dones ensenyessin
les cuixes a mar, elles ja provocaven amb el bikini. Ara que accepten el dos
peces com a mal menor, elles ja gosen amb el top-less. Què menys s’inventaran,
ara?
Mostrar o amagar,
roba o pell. En els casos en què hi ha opinions tan enfrontades i excloents,
s’acostuma a solucionar-ho via ghetto. Qui vulgui vestir-se, a una platja; qui
vulgui anar conill, cap a l’altra. Socialment, però, els ghettos són un mal
pedaç. Jo, en canvi, proposaria l’alternativa que és la platja de les antenes
de Radio Liberty, a Pals. És un exemple de tolerància platgívola a imitar:
tothom s’hi vesteix o s’hi despulla com li rota, i via fora. En algunes
platges, naturistes militants, t’assassinarien amb la mirada si t’oblidessis de
treure’t el banyador. A d’altres, et multarien si te’l traguessis. La platja de
Pals no és modèlica en netedat, ni en paisatge, ni en serveis. Però sí que ho
és en convivència de mugrons, els masculins i els femenins, els coberts i els
descoberts. Tolerància i mar, quina delícia!
[@more@]
