Del cinema al plat

Si llegeix aquest bitllet
fins al final, potser se’n penedirà. Aquesta setmana ha arribat a Girona La
pesadilla de Darwin, la pel·lícula que ha merescut guardons com a millor
documental del 2004, sobre el desastre ecològic i social que va suposar la
introducció de la perca del Nil al llac Victòria als anys seixanta, d’una
magnitud tal que podria haver aparegut perfectament a la ja famosa i recent
catilinària del rector de la UdG. A dins del llac, la nova espècie va arrasar
les altres; a fora, va desenvolupar una economia que va empobrir i militaritzar
encara més la zona, en un comerç basat en peix a canvi d’armes. Encara que es
pot trobar qualsevol excusa per no anar al cine Truffaut, no pas per això d’ara
endavant a la peixateria ens podem desentendre de la nostra responsabilitat.
Aquell filet sense espines, tovet i barat, tan de bon cuinar amb patates i que
ens havien anat venent com a mero, de cop ens interpel·la. Ja sense cap ni ulls
ni cua, ni a penes nom, damunt del glaç aquell filet de perca del Nil sembla
ingenu, sense passat ni culpa, però per a nosaltres se’ns ha tornat el menjar
prohibit que ens tempta. Conscients de tanta devastació que amaga aquella nuesa
d’un rosa gairebé infantil, comprar-la i menjar-la ens converteix en còmplices
i culpables. Una altra veueta a la consciència per fer callar, una nova recerca
d’arguments -d’excuses- per perdonar-nos-en. Benviguts al desassossegant club
dels informats.