Ara deu fer uns vint anys o
més que un indi de l’Índia em va llegir la mà. Era al bar del poble, on ens
arraulíem amb la colla prop de l’estufa de llenya. Llavors era tan
extraordinari, un hindú sota aquella llum fluorescent del Bon Repòs, que vàrem
compartir taula durant algunes vetllades. De seguida va prestar-se a llegir-nos
la mà. A més de predir-me una vida llarga, no sé si noranta-dos o noranta-set
anys però en tot cas una xifra agradable d’enregistrar, va avisar-me que
volaria sovint en avió. Van passar els anys i, després d’una temptació
passatgera per l’aeromodelisme, no vaig tenir ni pensaments de convertir-me en
pilot o en auxiliar de vol. Però el meu hindú no la va pas errar, la meva
planeta. Senzillament, m’havia vaticinat Ryanair. En l’actualitat, els gironins
hem incorporat l’avió a la nostra quotidianitat en paral·lel al tren o
l’autobús, anem a Oslo com aquell que va a Montserrat, ja circula el neologisme
“fer un ryanair” volent dir una escapadeta europea, i potser fins i tot
acabarem perdent la por a les turbulències. Temps enrera des de l’oest ens
pensaven afrancesats; superats els Pirineus, ara ens queda a l’abast més tros
d’Europa encara. En canvi, tant per les dificultats que Ryanair té per endegar
vols interiors com per la poca sintonia estatutària, Espanya ens va quedant més
enrera, més lluny. I, després de llegir segons quina premsa cavernària, hom ja
no sap si doldre-se’n o no.
més que un indi de l’Índia em va llegir la mà. Era al bar del poble, on ens
arraulíem amb la colla prop de l’estufa de llenya. Llavors era tan
extraordinari, un hindú sota aquella llum fluorescent del Bon Repòs, que vàrem
compartir taula durant algunes vetllades. De seguida va prestar-se a llegir-nos
la mà. A més de predir-me una vida llarga, no sé si noranta-dos o noranta-set
anys però en tot cas una xifra agradable d’enregistrar, va avisar-me que
volaria sovint en avió. Van passar els anys i, després d’una temptació
passatgera per l’aeromodelisme, no vaig tenir ni pensaments de convertir-me en
pilot o en auxiliar de vol. Però el meu hindú no la va pas errar, la meva
planeta. Senzillament, m’havia vaticinat Ryanair. En l’actualitat, els gironins
hem incorporat l’avió a la nostra quotidianitat en paral·lel al tren o
l’autobús, anem a Oslo com aquell que va a Montserrat, ja circula el neologisme
“fer un ryanair” volent dir una escapadeta europea, i potser fins i tot
acabarem perdent la por a les turbulències. Temps enrera des de l’oest ens
pensaven afrancesats; superats els Pirineus, ara ens queda a l’abast més tros
d’Europa encara. En canvi, tant per les dificultats que Ryanair té per endegar
vols interiors com per la poca sintonia estatutària, Espanya ens va quedant més
enrera, més lluny. I, després de llegir segons quina premsa cavernària, hom ja
no sap si doldre-se’n o no.
[@more@]
