D’ara endavant, a Girona
podrem escoltar música com a Hèlsinki, envoltats de la calidesa de la fusta
clara i d’una nuesa confortable. No cal enganyar-se amb la simplicitat de les
línies, tots sabem que en arquitectura contemporània el luxe es mesura en
metres cúbics i, en aquest sentit, el nou auditori és un edifici sumptuós, una apologia
de l’espai a l’espera de convertir-se en l’apologia del so. Si fins ara la gran
pregunta era com acabar la baluerna, tot seguit vindrà la de com omplir-la. La
temptació, suposo, es resumeix en el verb rendibilitzar, i el perill és ja
present en la mateixa bipolaritat del nom, Auditori – Palau de Congressos. Què
pesarà més, les ganes de fer calaix o les de buidar-lo? Una altra pregunta que
genera la nova instal·lació és què cal fer amb el vell, però no per això
subestimable Auditori de la Mercè. Fins avui, la concentració d’auditori,
escola d’art i aula d’humanitats en el vell convent produïa interferències molt
saludables. Seria, al meu parer, un error despullar la vessant musical de la
Mercè per vestir el gran nounat de la Devesa. La música no pot faltar en el
concert de les arts, ni desaprofitar-se una sala mitjana amb condicions
acústiques més que acceptables, i ja dotada d’una infraestructura que li ha
permès funcionar durant molts anys com a sala de concerts prou capaç.
Potenciant-ne una versatilitat que ja té, fent-lo més apta per a espais
dramàtics, el gòtic pot fer una digna competència al disseny nòrdic.
podrem escoltar música com a Hèlsinki, envoltats de la calidesa de la fusta
clara i d’una nuesa confortable. No cal enganyar-se amb la simplicitat de les
línies, tots sabem que en arquitectura contemporània el luxe es mesura en
metres cúbics i, en aquest sentit, el nou auditori és un edifici sumptuós, una apologia
de l’espai a l’espera de convertir-se en l’apologia del so. Si fins ara la gran
pregunta era com acabar la baluerna, tot seguit vindrà la de com omplir-la. La
temptació, suposo, es resumeix en el verb rendibilitzar, i el perill és ja
present en la mateixa bipolaritat del nom, Auditori – Palau de Congressos. Què
pesarà més, les ganes de fer calaix o les de buidar-lo? Una altra pregunta que
genera la nova instal·lació és què cal fer amb el vell, però no per això
subestimable Auditori de la Mercè. Fins avui, la concentració d’auditori,
escola d’art i aula d’humanitats en el vell convent produïa interferències molt
saludables. Seria, al meu parer, un error despullar la vessant musical de la
Mercè per vestir el gran nounat de la Devesa. La música no pot faltar en el
concert de les arts, ni desaprofitar-se una sala mitjana amb condicions
acústiques més que acceptables, i ja dotada d’una infraestructura que li ha
permès funcionar durant molts anys com a sala de concerts prou capaç.
Potenciant-ne una versatilitat que ja té, fent-lo més apta per a espais
dramàtics, el gòtic pot fer una digna competència al disseny nòrdic.
[@more@]
Ja ens la mostraràs, la balueran de la Devesa. Jo la vaig veure per TV3, per dedins, i la vaig trobar igual-igual que el nostre tan vist, contemplat i patit cada dia Auditori de Barcelona. Els tallen tots amb el mateix patró.
Au, a veure si pegues una ullada al meu blog; lamentablement, no tenc les dots literàries que tens tu, i els meus escrits solen ser moooolt més avorrits. No m’ho tenguis en compte a l’hora de posar-me la nota. Fins dimarts!