era Rafael Masó, al costat de les arts plàstiques i la literatura hi havia
d’haver necessàriament lloc per a la música. I no només en un pla personal: la
música li era sinònim de civilització, refinament i cultura de l’esperit,
segons els models del nord d’Europa que tant admirava. Si Girona volia
equiparar-se a una ciutat austríaca, anglesa o alemanya, la vida musical no
podia faltar-hi. Tanmateix, aquest és un dels aspectes menys investigats dins
la trajectòria de l’arquitecte noucentista, tan sols poden espigolar-se alguns
elements que s’han de tenir en compte de cares a un estudi més sistemàtic
d’aquesta faceta.
Rafael Masó es va envoltar de músics i va
col·laborar-hi tot tocant, si no vols per força, moltes tecles. Prou que se’n
queixava, a les cartes a la seva promesa Esperança Bru. Si venia a Girona
l’Escola Coral de Terrassa, li pertocava des de posar-s’hi en contacte fins a
organitzar l’àpat i redactar els cartells. De l’activitat musical que va
promoure dins la societat Athenea, fins i tot n’escrivia cròniques i crítiques
per al Diario de Gerona. Sort que la feina podia barrejar-se-li amb
l’amistat. De la banda terrassenca, va ser bon amic de Joaquim Pecanins i de
Joan Llongueras. Inicialment lligats als moviments corals, després d’estudiar a
Suïssa l’un i l’altre van derivar cap a la pedagogia musical, incorporant a
Catalunya les idees de Dalcroze sobre l’ensenyament de la música mitjançant la
gimnàstica rítmica. Masó els va organitzar concerts i xerrades a Girona sobre
aquests temes, i va posar-los en contacte amb el seu germà Narcís, pedagog
interessat també en renovar l’ensenyament tradicional. Pecanins, a més, va
posar música a un poema de Masó, L’oració de la nit, estrenada en versió
escènica el 1912 al Saló Gerió.
L’altre amic músic de Masó fou una de les
grans figures del noucentisme, Jaume Pahissa. Justament ara fa cent anys,
Pahissa saltava a la fama amb la música incidental de La presó de Lleida,
que li va donar renom a tot Catalunya. Quatre anys més tard s’organitzava, amb
música seva i textos de Carner, un gran espectacle a Figueres sobre el poema Canigó
de Verdaguer. Masó s’entusiasmava amb la idea i amb la vinguda del músic per
les terres gironines, ja que havien estudiat arquitectura plegats i el
considerava un bon amic, tan proper com podia ser-li Carner.
Finalment, només cal donar una ullada a
l’activitat musical que va desenvolupar la societat cultural Athenea de Girona,
de la qual Masó fou un dels principals promotors, durant els quatre anys
d’activitat, del 1913 al 1917. El musicòleg que l’ha estudiada, Joaquim
Rabaseda, hi constata 39 activitats musicals, entre concerts, conferències i
festes literàrio-musicals. La que hauria de fer quaranta, i que no va arribar a
tenir lloc per la precipitada clausura de l’associació, haurien estat les Impressions
simfòniques de Juli Garreta. És, per tant, una circumstància feliç que, per
a l’obertura de l’any Masó, la jove orquestra gironina que ha reprès el nom
d’Atenea, com si cent anys no fossin passats, ressusciti aquestes Impressions
del mestre ganxó. La santa continuïtat, que diria d’Ors, després d’un parèntesi
massa llarg.
[@more@]
