Quan al segle XIV els ordes mendicants van implantar-se a Girona, els franciscans i els dominics de seguida van deixar enrera els mercedaris. Al convent de Sant Francesc, al Mercadal, s’hi feien enterrar les famílies benestants i al seu claustre se celebraven les eleccions municipals; al de Sant Domènec s’hi formaven predicadors i grans inquisidors. Entretant, al convent de la Mercè es dedicaven a redimir pobres captius i a deixar entrar sabaters i modistes, els gremis que hi tenien la seva seu. Avui el Centre Cultural de La Mercè treballa des de la mateixa arquitectura i des de la mateixa austeritat al costat, altra vegada, de dos gegants captaires, que són l’Auditori i el Teatre Municipal. Sant desvestit, el centre ha aprofitat el desconcert actual per reinventar-se. El disseny gràfic de la nova programació és prou explícit: mongetes, cigrons i altra grana germinant o a punt de fer-ho. Moltes d’aquestes noves apostes són nocturnes i de dijous, des de nous cursos d’art fins a tertúlies diverses o el cicle Escena Plural. Així, maquillada, l’església gòtica no es perd del tot com a infraestructura musical, tal com semblava als inicis, quan tota la gerència musical va traslladar-se al nou Auditori. És una mitja sort, perquè les seves condicions acústiques l’havien convertit en un auditori molt estimat pels melòmans gironins. Si ha de ser la sala B del Teatre Municipal, també podria ser, de tant en tant, la sala D de L’Auditori.
[@more@]
