Arran de l’estrena del seu oratori La Magdalena penitent s’ha concretat una iniciativa ciutadana per posar el nom de Francesc Civil a la sala simfònica del nou Auditori gironí. Jo ja hi firmo, conscient de la tasca d’absoluta dedicació del mestre a la música i la ciutat. Bé caldrà pensar també en els noms que podrien rebre les altres dues sales. Amb molts números a la rifa hi ha dos Xaviers gironins, Cugat i Montsalvatge: a favor, el seu prestigi internacional; en contra, l’escassa incidència local. Cugat, a més, té una senyora rambla dedicada, en canvi uns carrers més moixos Civil i Montsalvatge. Costa deixar de banda el violoncelista Tomàs Sobrequés. Si Narcís Costa, Manel Saderra, Lluís Buscarons o Josep Baró i Güell podrien satisfer la quota sardanista, la femenina no quedaria desemparada amb els noms de Dolors Jordà, Teresa Sunyer, Consol Oliveras, Elvira Guasch o Montserrat Fabra. Batejar amb noms de persones vives és poc saludable, un homenatge de cos present, però com que la Casa de Cultura va obrir la veda amb l’Auditori Josep Viader, bé podríem atorgar una placa de jubilació amb la Sala Lluís Llach, bo i diversificant estils musicals. Sí, és de Verges, però Isaac Albéniz era de Camprodon, cap obstacle per a nomenar el Conservatori de Girona. John Lenon ja té uns jardins i Pau Casals, moltes medalles. Molt lluny queden, allà al segle XVIII, l’olotí Antoni Soler o el pare Anselm Viola, de Torroella. Massa a prop, Sopa de Cabra o Umpah-pah.
[@more@]
