Doncs jo sóc dels que pensen que l’estació del TAV al bell mig de Girona és l’opció desencertada, enfront de la que es va desestimar en el seu moment de construir-la prop de l’aeroport. Els coneixedors de les meves circumstàncies vitals ara pensaran que escombro cap a casa meva, cap a Vilobí. S’equivoquen de mig a mig, d’una part perquè cada dia que passa tinc el concepte de “casa meva” més deixatat, i de l’altra perquè no li trobo gaires avantatges al fet de tenir un aeroport o una estació del TAV a tocar, més aviat al contrari. L’opció de l’aeroport va caure quan Girona va exercir de capital, amb aquella mentalitat centralista que tant ens agrada criticar quan l’apliquem a Barcelona o Madrid. Així, el 2012 (?) els gironins de l’eixample o del barri vell podran sortir de casa a peu i plantar-se a París en un tres i no res. Els altres gironins, els de Blanes, els d’Olot o els de Salt, ja cal que es calcin o que rodin. Tots sabem com està ja avui dia la zona de la Renfe i l’estació d’autobusos, zona agra dins una ciutat de trànsit agre. Sumarem congestió a la congestió, i tot després d’un llarguíssim calvari d’obres que, ensurts a banda, haurà esventrat un parc jove i desgavellat encara més el sistema de trens de proximitat. I tot plegat perquè Girona pugui presumir de capital nus, hipertensa i pol·luïda. Ara que no està tot tan dat i beneït com semblava, pel bé de l’equilibri territorial se’n podria tornar a parlar. Bé que s’ho replantegen a Barcelona.
[@more@]
