[@more@]
Malgrat la hipertròfia festivalera gironina, encara hi ha l'esma perquè en creixin de nous. Força recents són, per exemple, el III PopArb d'Arbúcies i la IV (A)phònica de Banyoles. És enganyós el prejudici que, tractant-se d'un potencial públic jove, l'èxit el tenien assegurat. En ambdós casos es tracta de propostes arriscades: el pop arbucienc aglutina perles catalanes, tant els pescadors com les ostres; a Banyoles han pres el fil temàtic de la veu per a un programa glocal que abastava des del suec Jay-Jay Johanson a Estanislau Verdet, passant per un taller sobre com parlar en públic sense esquitxar el de primera fila. Ho sento, era a finals de juny passat. Des de llavors em declaro fan del grup Conxita. Entrades gratuïtes o a bon preu, descomptes per comprar-les per endavant, escenaris agradables i biodegradables on no calen els prismàtics, i la garantia d'uns programadors experts que supleixen un pressupost ajustadet amb imaginació i exigència.
A l'altre extrem se situen els grans festivals, que mouen artistassos a cops de talonari i on no cal pescar-hi cap perla perquè ja es porten posades. Un gironí, el musicòleg Joaquim Rabaseda, ha escrit un article recent a L'Avenç amb un títol ple d'ironia, "La cort es diverteix". La primera part és tota dedicada als ballets i banquets promoguts pel Rei Sol a Versalles; a la segona es passa a una altra mena d'oci nocturn més contemporani però amb confluències en tant que manifestació del poder, el festival de Cap Roig a Calella. Rabaseda en remarca la seva aposta per la nostàlgia i l'emoció d'un públic amb poder adquisitiu, la seva oferta sense riscos que entra a competir directament i innecessària amb altres festivals més tradicionals de la Costa Brava. La paradoxa resulta més notable quan l'impulsor d'aquest festival és una entitat financera que l'organitza com a obra social, però alhora sense cap fórmula que permeti l'accés a un sector ampli de la societat, ans al contrari. Obra social es malentén com a obra per als socis, per als cortesans, doncs: "A Cap Roig la música acaba essent un pretext per trobar-se i acabar les festes separadament de la resta a altes hores de la nit. (…) Alguna cosa versallesca continua en una societat que és avançada, democràtica i social". La polèmica està servida un altre cop des de les pàgines de L'Avenç.
