El pont i la loggia del dimoni

Hi hagué un temps per al mal de pedra. Tota restauració d’un edifici antic havia de mostrar tanta pedra com hi hagués i, si no, s’inventava. Tot seguit n’hi va haver un altre per evitar l’abús de la pedra vista, adduint raons que, pertinents o no, a Girona han vingut molt bé en coincidir amb la carestia de la seva pedra nummulítica. Justeja, diuen, fins i tot per a la rehabilitació de Sant Feliu.

[@more@]

És, doncs, el moment del reciclatge, i en aquest sentit l’Ajuntament de Girona té notables cadàvers als seus armaris. Enguany el Pont del Dimoni compleix 650 anys de la seva construcció i, l’any que ve, quaranta anys del seu demuntatge pedra a pedra, per reposar –on si no? – al vell cementiri de Santa Eugènia. A l’ex-municipi, la reivindicació del seu pont és mesella i justificada, oimés tenint en compte que des del 1981 l’Ajuntament va prendre l’acord de reconstruir-lo. La segona proposta és un pèl provocativa, però no sóc pas el primer en fer-la. Per què no reciclar l’odiada loggia de Sant Domènec, desfeta el 1980 i que, de fet, ja reciclava les columnes del convent de Sant Francesc? Caldria refer-la fora del barri vell, sí, i ben descontextualitzada del seu simbolisme inicial, com a monument que fou “als caídos por Diós y por España”. Millor en una zona nova de la ciutat, la part on la pedra autòctona hi és més escassa i on pesa menys la història. Una antiga pedra al ronyó, un cop deconstruïda i expulsada, pot ser contemplada com un triomf després del còlic.



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Aquesta entrada ha esta publicada en Arquitectura i urbanisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.