Ara toca Claret

En bona lògica, després de l’any Masó toca l’any Claret. No només perquè el 2008 se celebrarà el centenari de l’arquitecte Josep Claret i Rovira (1908-1988), sinó perquè el seu racionalisme comença justament allà on no va arribar el noucentisme de Masó. Les obres de Claret, junt amb les de Giralt i Casadessús o Emili Blanch, són una mostra de l’arquitectura optimista al servei de la utopia social, en el marc de la Girona arcàdica i puixant de la República. Però les seves obres són de mal estimar. El racionalisme ha proporcionat les eines bàsiques per a l’arquitectura grisa i barata de la nostra contemporaneïtat, al servei de l’especulació i estupre del sòl, de manera que es fa difícil distingir entre l’original i les còpies bordes dels suburbis. Sí, Claret fa de mal estimar, per això va generar menys polèmica la destrucció de la seva casa Pla que no pas la de la poc reeixida Casa Coll, de Masó. L’any Claret, de moment, ja s’encetarà amb una altra, de polèmica, la del xalet Tarrús (1935). Poc disposats a quedar-se una obra d’art en mà i una morterada volant, els propietaris han guanyat, per ara, un plet de 2,2 milions d’euros a l’Ajuntament de Girona, pel fet d’obligar-los a respectar una preciosa bombonera de Claret en un solar envoltat de negocis immobiliaris tan rodons com el mateix xalet. Abandonat, ocupat, incendiat, catalogat però poc estimat, l’edifici va emmalaltint i engrunant-se, d’aquí a poc no hi haurà gaire res a protegir. Una altra llàstima.

[@more@]



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Arquitectura i urbanisme, Art. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.