La Devesa, purgatori retrobat

Si s’arriba a construir el
polèmic pavelló al mig de la
Devesa de Girona, quan s’ompli de gent del barri
practicant-hi el pàdel, potser el regidor d’esports farà unes declaracions
sobre l’encert de la decisió. Amb elles vindria a dir com d’equivocats
n’estaven els de l’Associació de Veïns Devesa-Güell, que poc representatius
eren els de Salvem la Devesa
i que, en general, la gent no sabem què volem i que som de la generació de la
queixa i de l’aquí no. Des d’un punt de vista ben triat, que es vegin mig
ocults pels plàtans els deu metres d’altura de la façana, una fotografia
demostraria la integració de l’edifici dins l’arbreda, cuidant que no s’hi
veiessin els cotxes apilonats que generin l’Auditori, el Palau de Fires, el
mercat i, és clar, el mateix pavelló. Quan tot això s’esdevingui, i sembla que
l’Ajuntament ja ho tingui coll avall, s’haurà perdut una ocasió de satisfer més
ciutadans a banda dels que es deleixen per suar la cansalada sota cobert. De
les pàgines dels diaris, de la presentació de la plataforma Salvem la Devesa a la Farinera, de l’actiu blog
de l’Associació de veïns Devesa-Güell emergeix sobretot el desig de convertir
en diàleg ciutadà el que, almenys fins ara han estat monòlegs.
Com en el mur del vell frontó del parc, les opinions reboten. Hi han dit la
seva, oposant-s’hi, nombroses associacions de veïns gironines, associacions
culturals diverses i més d’un miler de particulars. Com a signes del temps -tant
com s’havien posicionat dècades enrera-, són eloqüents els silencis dels diversos
col·legis professionals. Dels partits polítics municipals, només PSC i Esquerra
defensen el pavelló, tanmateix sense explicar  per què s’enroquen a situar-lo entre els
plàtans.
Per què a la Devesa?
Vet aquí el quid de la qüestió, més
que la conveniència del pavelló, fora de dubte. El vell parc està descuidat,
però no infrautilitzat, ans al contrari: té una gran quantitat d’usos
estacionals i complementaris, amb puntes de sobreús (Fires, mercat, terrasses)
que el sotmeten a molta més pressió que d’altres parcs, com per exemple el veí
de Fontajau, per això és allà on els veïns contraproposen la ubicació del nou
equipament. Així mateix, defensen el trasllat de la Fira de Girona, que va quedant
petita, i aprofitar l’edifici readequat com a centre cívic i escola bressol.
Són tantes propostes barates i assenyades, que per força haurien de tenir una rèplica
enraonada i una bona cintura democràtica

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.