Sóc dels qui ha mogut el dial a la ràdio per despertar-me. No tinc mostres d’audiència, però diria que cada vegada som més els qui preferim un locutor que et llença el dia com si fos una pilota, a una locutora funcionarial per a qui tots els dies són dilluns. Quan faci més fred, els matins de Catalunya Ràdio no es podran resistir. Em dol perquè he prescindit d’un servei públic per escoltar una cadena privada, i la deriva d’un
servei públic suposa diner malbaratat, el fracàs d’un altre projecte col·lectiu i un nou argument per al neoliberalisme. Exigir uns serveis públics eficients i de qualitat ja no hauria de ser qüestió d’esquerranisme sinó d’europeïtat. A la Renfe la incompetència li és congènita, a la sanitat el finançament deficitari en justifica el col·lapse, el sistema educatiu es veu superat per les circumstàncies, però de Catalunya Ràdio sembla que hi hagi un esforç per ofegar el seu èxit. No paga la pena recordar aquí totes les ingerències polítiques del cas. A més de despertar-me, el model de Catalunya Ràdio em servia per contradir tots aquells per a qui volen cuinar la cultura de masses amb cretinisme, mediocritat i molta carnassa. El lideratge de Catalunya Ràdio desmentia aquells que creuen que la gent és bàsicament imbècil, que se la pot fer combregar amb rodes de molí, pit i cuixa i pornografia rosa, i desmentia dia a dia que el català és un obstacle per aglutinar el país.
Ara la ràdio nacional només desmenteix la seva independència.
servei públic suposa diner malbaratat, el fracàs d’un altre projecte col·lectiu i un nou argument per al neoliberalisme. Exigir uns serveis públics eficients i de qualitat ja no hauria de ser qüestió d’esquerranisme sinó d’europeïtat. A la Renfe la incompetència li és congènita, a la sanitat el finançament deficitari en justifica el col·lapse, el sistema educatiu es veu superat per les circumstàncies, però de Catalunya Ràdio sembla que hi hagi un esforç per ofegar el seu èxit. No paga la pena recordar aquí totes les ingerències polítiques del cas. A més de despertar-me, el model de Catalunya Ràdio em servia per contradir tots aquells per a qui volen cuinar la cultura de masses amb cretinisme, mediocritat i molta carnassa. El lideratge de Catalunya Ràdio desmentia aquells que creuen que la gent és bàsicament imbècil, que se la pot fer combregar amb rodes de molí, pit i cuixa i pornografia rosa, i desmentia dia a dia que el català és un obstacle per aglutinar el país.
Ara la ràdio nacional només desmenteix la seva independència.
