tSi el que pretenia era suscitar el debat, es
pot dir que el projecte de l’arquitecte sevillà Santiago Cirugieda “El niu” instal·lat
damunt les sales de La Rambla
ja és tot un èxit abans de la seva completa nidificació. No sóc el primer ni el
darrer en parlar-ne. Suggereixo a qui es vulgui formar-se’n una opinió
fonamentada que vagi al web de Cirugieda, “Recetas urbanas”, al seu equivalent
en llibre “Situaciones urbanas” o a l’exposició que es pot visitar a Girona
mateix. Les seves són propostes desbordades, molt imaginatives, fascinants i
gairebé sempre fregant la legalitat urbanística, qüestionant-la, depassant-la o
aprofitant-se’n: ampliació d’habitatges mitjançant bastides o ocupant terrasses
amb arquitectura més o menys efímera, desobediència civil respecte la protecció
dels barris antics, ocupació d’arbres amb cases-insecte, etc. Més que
finalitats, les seves propostes sovint són mitjans per evidenciar els abusos i
l’estretor de mires del poder, una reflexió crítica feta per un corcó sobre com
i per què ocupem l’espai. Quan “El niu”, però, arriba promogut, gestionat i
subvencionat per les mateixes institucions que critica, la seva radicalitat
queda tocada seriosament -l’eterna contradicció de tota avantguarda contestatària
i becària alhora-. Essent inherent, en els projectes de Cirugieda, la
complicitat democràtica i participativa dels veïns, per què no se li encomanava
més aviat un projecte per a la
Devesa? De debò es vol la seva nosa llibertària?
pot dir que el projecte de l’arquitecte sevillà Santiago Cirugieda “El niu” instal·lat
damunt les sales de La Rambla
ja és tot un èxit abans de la seva completa nidificació. No sóc el primer ni el
darrer en parlar-ne. Suggereixo a qui es vulgui formar-se’n una opinió
fonamentada que vagi al web de Cirugieda, “Recetas urbanas”, al seu equivalent
en llibre “Situaciones urbanas” o a l’exposició que es pot visitar a Girona
mateix. Les seves són propostes desbordades, molt imaginatives, fascinants i
gairebé sempre fregant la legalitat urbanística, qüestionant-la, depassant-la o
aprofitant-se’n: ampliació d’habitatges mitjançant bastides o ocupant terrasses
amb arquitectura més o menys efímera, desobediència civil respecte la protecció
dels barris antics, ocupació d’arbres amb cases-insecte, etc. Més que
finalitats, les seves propostes sovint són mitjans per evidenciar els abusos i
l’estretor de mires del poder, una reflexió crítica feta per un corcó sobre com
i per què ocupem l’espai. Quan “El niu”, però, arriba promogut, gestionat i
subvencionat per les mateixes institucions que critica, la seva radicalitat
queda tocada seriosament -l’eterna contradicció de tota avantguarda contestatària
i becària alhora-. Essent inherent, en els projectes de Cirugieda, la
complicitat democràtica i participativa dels veïns, per què no se li encomanava
més aviat un projecte per a la
Devesa? De debò es vol la seva nosa llibertària?
