Doncs jo, la creativitat que està demostrant aquests dies el Servei Català de Trànsit amb les seves enginyoses propostes, ja la vaig tastar fa tres anys. D’entrada val a dir que, pecador de mi, sóc negligent en la paperassa. Per exemple, tot i que estic al dia de l’assegurança del cotxe, no sempre en porto al damunt el justificant del banc, una desídia punible, tal com em van advertir gentilment els mossos d’esquadra que me’l demanaven. Com un xaiet, no vaig trigar ni dos dies a presentar-lo a Trànsit, diligència que no em va pas estalviar 42 euros de sanció. Sense haver causat cap dany, ocasionat cap despesa a la nació, ni haver posat en perill res ni ningú, només per no dur un paper dins el cotxe. Vaig protestar al Síndic de Greuges com aquell que tira un roc a un estany d’aigües somes, sense esperar tsunamis, només per contemplar com s’expandeixen els cercles. La resposta de Trànsit, tramesa per la sindicatura, venia a dir que, atesa la gravetat del meu delicte, a dreta llei podria haver estat multat amb molta més severitat. Des d’aquí, moltes gràcies. Ara que, en favor de la transparència, anem exigint la publicació de les balances fiscals entre comunitats, també podríem demanar que Trànsit engrunés els seus comptes. Així sabríem de què es feta exactament la seva voraç enginyeria financera, si de grans queixalades o de morts a pessics, si plomant grans infractors o, més aviat, martiritzant la pobreta gent que es passa una mica de la ratlla.
[@more@]
