Tinc una amiga que, en convidar-la a afegir-se al Facebook, se m’hi va presentar sota nom fals i, en la foto, una
geganta. Entenc la seva prudència a l’hora d’entrar en una xarxa social de moda on, si et descuides, a Nova Zelanda poden saber quants queixals corcats tens i si t’has afiliat a l’Associació Nacional d’Observadors d’Obres. A més de la seva versatilitat, la gran innovació del Facebook ha estat que, abandonant àlies i heterònims, tothom s’hi sol apuntar amb el nom real. Els que vivim a ciutats petites no ens hauria de costar gaire aplicar a la vida virtual les mateixes regles sobre privacitat que ja apliquem en la nostra primera vida: no deixar només ajustada la porta forana, saludar la nostra sobredimensionada secció de saludats, avesar-se a un anonimat intermitent i a la publicitat de part dels nostres actes. Ni més ni menys que el Facebook. Als llatins sempre ens costarà de renunciar-hi a tres dels cincs sentits i per això sempre ens semblarà un succedani per practicar-hi tota la gamma de deports entre la virtut de l’amistat i el vici de la tafaneria. El meu consell: no es tracta d’enfeinar-s’hi amb una segona vida plena de desconeguts, sinó d’ampliar les possibilitats de la que ja vius. Llegir les veus dels amics, afegir-se al grup de lectors del Punt o de clients del Truffaut. En la nova comunitat simplement cal comportar-s’hi i compartir-hi el que no dubtem d’oferir a la resta de veïns de Girona, tan senzill com això.
geganta. Entenc la seva prudència a l’hora d’entrar en una xarxa social de moda on, si et descuides, a Nova Zelanda poden saber quants queixals corcats tens i si t’has afiliat a l’Associació Nacional d’Observadors d’Obres. A més de la seva versatilitat, la gran innovació del Facebook ha estat que, abandonant àlies i heterònims, tothom s’hi sol apuntar amb el nom real. Els que vivim a ciutats petites no ens hauria de costar gaire aplicar a la vida virtual les mateixes regles sobre privacitat que ja apliquem en la nostra primera vida: no deixar només ajustada la porta forana, saludar la nostra sobredimensionada secció de saludats, avesar-se a un anonimat intermitent i a la publicitat de part dels nostres actes. Ni més ni menys que el Facebook. Als llatins sempre ens costarà de renunciar-hi a tres dels cincs sentits i per això sempre ens semblarà un succedani per practicar-hi tota la gamma de deports entre la virtut de l’amistat i el vici de la tafaneria. El meu consell: no es tracta d’enfeinar-s’hi amb una segona vida plena de desconeguts, sinó d’ampliar les possibilitats de la que ja vius. Llegir les veus dels amics, afegir-se al grup de lectors del Punt o de clients del Truffaut. En la nova comunitat simplement cal comportar-s’hi i compartir-hi el que no dubtem d’oferir a la resta de veïns de Girona, tan senzill com això.
