Passar
l´estiu a Girona, sempre i quan el sojorn sigui volgut, té moltes i
sabudes compensacions. N´hi ha un parell que em són especialment
agradables, el silenci als interiors de les mançanes i la pau de la
bústia, ambues el repós de dos guerrers. Vibrants ben bé fins a finals
de juliol, arriba l´agost i de cop no hi ha puja-i-baixa de persianes,
els televisors se senten més llunyans, i els capvespres a la terrassa
són com matins de diumenge. I s´atura l´estómac de la bústia. S´atura
el trasvàs de la paperassa cap al contenidor de reciclatge.
l´estiu a Girona, sempre i quan el sojorn sigui volgut, té moltes i
sabudes compensacions. N´hi ha un parell que em són especialment
agradables, el silenci als interiors de les mançanes i la pau de la
bústia, ambues el repós de dos guerrers. Vibrants ben bé fins a finals
de juliol, arriba l´agost i de cop no hi ha puja-i-baixa de persianes,
els televisors se senten més llunyans, i els capvespres a la terrassa
són com matins de diumenge. I s´atura l´estómac de la bústia. S´atura
el trasvàs de la paperassa cap al contenidor de reciclatge.
Malgrat que la nostra comunitat de veïns no accepta la publicitat
comercial, ben bé un 90% de la meva correspondència va de la bústia a
la brossa, algun cop sense haver ni d´obrir-la. Ja em faig enviar la
correspondència de bancs i caixes per internet, però això no priva del
sobrepés la meva bústia de correu lent. Ni les institucions que
dupliquen les cartes, ni la publicitat personalitzada que no sé d´on
han tret la meva adreça: les que em fan més malícia són les revistes
inútils. Moltes associacions a les quals pertanyo per motius professionals,
ideològics o de lleure destinen part del seu pressupost a l´edició de
butlletins del tot prescindibles. I a Girona, on els diners corren
llatins, hi ha força entitats amb capacitat econòmica per editar
perillosament. N´hi ha diverses variants, des del model valla
publicitària, que aprofita el mitjà per augmentar els ingressos de
l´agrupació amb pàgines i pàgines d´anuncis, fins a les del model
llombrígol, on apareixen reportatges inacabables sobre l´activitat
interna de l´agrupació, en els quals destaquen les fotografies dels
directius. També hi ha el model pamflet, farcit d´articles
ideològicament carregats que pretenen convèncer uns correligionaris
prèviament convençuts. Sovint, com més cara és l´edició, més infumables
són els continguts i, així, el paper couché gruixut i les quatricomies
esdevenen altament sospitosos. La regla anterior ja no és exclusiva
d´institucions oficials i partits.
comercial, ben bé un 90% de la meva correspondència va de la bústia a
la brossa, algun cop sense haver ni d´obrir-la. Ja em faig enviar la
correspondència de bancs i caixes per internet, però això no priva del
sobrepés la meva bústia de correu lent. Ni les institucions que
dupliquen les cartes, ni la publicitat personalitzada que no sé d´on
han tret la meva adreça: les que em fan més malícia són les revistes
inútils. Moltes associacions a les quals pertanyo per motius professionals,
ideològics o de lleure destinen part del seu pressupost a l´edició de
butlletins del tot prescindibles. I a Girona, on els diners corren
llatins, hi ha força entitats amb capacitat econòmica per editar
perillosament. N´hi ha diverses variants, des del model valla
publicitària, que aprofita el mitjà per augmentar els ingressos de
l´agrupació amb pàgines i pàgines d´anuncis, fins a les del model
llombrígol, on apareixen reportatges inacabables sobre l´activitat
interna de l´agrupació, en els quals destaquen les fotografies dels
directius. També hi ha el model pamflet, farcit d´articles
ideològicament carregats que pretenen convèncer uns correligionaris
prèviament convençuts. Sovint, com més cara és l´edició, més infumables
són els continguts i, així, el paper couché gruixut i les quatricomies
esdevenen altament sospitosos. La regla anterior ja no és exclusiva
d´institucions oficials i partits.
Tot això passa a l´època de la xarxa global, quan se suposava que la
pantalla podria substituir la cel · lulosa i, tanmateix, el prestigi
del paper imprès continua incòlume i se´n gasta més que mai. La invasió
ha tornat a recomençar, ja tinc la bústia empatxada de nou.
Malaguanyats segells, malaguanyats eucaliptus talats en nom meu. I
encara pretenen que, de més a més, comprem fascicles.
pantalla podria substituir la cel · lulosa i, tanmateix, el prestigi
del paper imprès continua incòlume i se´n gasta més que mai. La invasió
ha tornat a recomençar, ja tinc la bústia empatxada de nou.
Malaguanyats segells, malaguanyats eucaliptus talats en nom meu. I
encara pretenen que, de més a més, comprem fascicles.
[@more@]
