L’altre dijous celebràvem l’aplec de Santa Margarida, a l’ermita gòtica que
avui ens queda acorralada entre l’Eix transversal i l’autopista. La santa té
molta tradició a Vilobí, però com que ara les festes locals es disposen mirant
abans que res els ponts, al municipi era dia feiner i a l’esplanada de sota
l’ermita escoltaven les sardanes bàsicament els jubilats. Cada any som menys,
també, les famílies que fan la berenada al prat, sota la frescor d’alzines i
lledoners. Una d’aquestes famílies se’m va acostar per explicar-me els seus
temors, esperançats que airejant-los al diari contribuiria a la seva solució.
En la contínua rifa d’infraestructures, al poble ens ha tornat a tocar, i a
ells la grossa. Amb el proper desdoblament de l’Eix, s’ha projectat una àrea de
serveis, amb benzineres a banda i banda, potser també algun hotel. Des del punt
de vista d’un despatx, deu ser poc el que s’hi perd: unes vessanes de conreu,
una granja de pollastres, uns pocs llocs de treball, uns pous, la
tranquil·litat d’uns quants veïns. Una bugada més i un llençol menys, en aquest
territori que se’ns va tornant cada dia que passa més irreconeixible.
Precisament aquests dies surt a exposició pública el nou pla d’ordenació
urbanística del municipi, i a uns quants ja els llueixen els ulls i s’hi
freguen les mans. Davant d’aquest futur, què importa el passat, uns edificis
vells, una santa oblidada, uns oficis tradicionals, una geografia sentimental?
avui ens queda acorralada entre l’Eix transversal i l’autopista. La santa té
molta tradició a Vilobí, però com que ara les festes locals es disposen mirant
abans que res els ponts, al municipi era dia feiner i a l’esplanada de sota
l’ermita escoltaven les sardanes bàsicament els jubilats. Cada any som menys,
també, les famílies que fan la berenada al prat, sota la frescor d’alzines i
lledoners. Una d’aquestes famílies se’m va acostar per explicar-me els seus
temors, esperançats que airejant-los al diari contribuiria a la seva solució.
En la contínua rifa d’infraestructures, al poble ens ha tornat a tocar, i a
ells la grossa. Amb el proper desdoblament de l’Eix, s’ha projectat una àrea de
serveis, amb benzineres a banda i banda, potser també algun hotel. Des del punt
de vista d’un despatx, deu ser poc el que s’hi perd: unes vessanes de conreu,
una granja de pollastres, uns pocs llocs de treball, uns pous, la
tranquil·litat d’uns quants veïns. Una bugada més i un llençol menys, en aquest
territori que se’ns va tornant cada dia que passa més irreconeixible.
Precisament aquests dies surt a exposició pública el nou pla d’ordenació
urbanística del municipi, i a uns quants ja els llueixen els ulls i s’hi
freguen les mans. Davant d’aquest futur, què importa el passat, uns edificis
vells, una santa oblidada, uns oficis tradicionals, una geografia sentimental?
[@more@]
