Per fer salut a gust, avui menjaré peix. El mostrador de la peixateria és, com cada dia, d’una exuberància barroca. Primer mantinc un romanç amb un salmó que em mira fixament. Li conec el seu passat perquè sóc gat vell, sé que ve de piscifactoria. No m’importava fins ahir, quan vaig informar-me sobre el perill dels salmons xilens, carregats d’antibiòtics fins a dalt i criats per empreses altament sospitoses de delictes ecològics no pas petits. Davant del seu silenci i del seu somriure amenaçador, em giro cap a peixos més nostrats, del Mediterrani. Fan cara de víctima. Justament a la ràdio pescadors catalans acaben de denunciar vedes no respectades per intrusos forans, parlen de descontrol, de bancs de peixos cada cop més migrats. Li ho preguntaria a la peixatera, però també a ella li he perdut la confiança, després del recent conflicte entre algunes confraries de pescadors i els peixaters, del qual, sense haver-ne tret l’aigua gaire clara, un acaba posant-se de banda dels productors i contra la dels intermediaris. Al capdavall són ells, els peixaters, els que em desinformen dels seus productes, del seu peix despullat de dades, ara que és tan important saber-ne el seu origen, el seu tractament, la seva frescor, és a dir, el que els tècnics anomenen la seva traçabilitat. Malament si ha de caldre una altra desgràcia com la de les vaques boges per tal d’anar reordenant cada sector alimentari. Avui tocarà bistec.
[@more@]
