L’altre dia em va agafar la vena de reporter agressiu –que m’assalta ben poc sovint– i vaig fer cap a Salt per tal de visitar el precipitadament inaugurat Espai Gironès, amb la ferma determinació d’escriure’n una filípica pel menyspreu de la llengua catalana que previsiblement s’hi donaria. El titular d’aquesta columna seria “Desarrelats” i hi parlaria de la despersonalització d’aquesta mena de balenes comercials, iguals aquí que a Moratalaz. Doncs no. Sigui per imperatius legals, sigui per pura estratègia de comerç, el català és la llengua vehicular escrita de la gran majoria d’establiments. Tenint en compte que encara hi ha locals pendents d’obertura, després d’haver fet una bona repassada de rètols, cartells, menús i publicitat diversa, el meu ànim inquisitorial només pot satisfer-se denunciant, ara i aquí, un parell de locals de tapes i, sobretot, el sector de la telefonia mòbil, que ho anunciaven tot només en castellà. Ja és ben trist i paradoxal que aquest sector, tot i fer gala de les enormes possibilitats que hi té la comunicació a través dels seus mitjans, són els que més trepitgen els drets dels seus usuaris catalans, des de la dificultat de trobar un mòbil amb el català integrat fins a molts serveis d’atenció al client. Movistar, per exemple, presumeix d’haver llançat fa poc una de les campanyes publicitàries més cares de l’Estat Espanyol. Tanmateix, amb el català, ha fet curt.
[@more@]
Vaig llegir aquest article teu a La Vanguardia i ja llavors vaig pensar que t’ho diria d’alguna manera. En començar a llegir-lo pensava que parlaries de l’inauguració amb l’edifici a mig acabar i amb els operaris treballant entremig de la gent, però no fas cap esment sobre això. Per això em va sorpendre i perquè no m’havia fixat en això del català. Però Salt és un món a part, molt complicat i dificil.