La primavera de l’estiu

D’entre les olors que revenen durant
el mes de juny, a Girona la més efervescent és la dels til·lers florits. Com
que el til·ler és un arbre de port elegant i urbà, de tronc tirat a cordill i
capçada ufanosa d’un verd enllustrat, tradicionalment ha tingut requesta i
presència a molts carrers. Asseguraria, però, que són els de la Rambla els que
han convertit la flaire mantegosa de la flor de til·la en eficient tòpic
literari, la magdalena de Proust de molts gironins entre els quals em compto.
Les molècules de til·la dins les meves pituïtàries activen tota una sèrie de
records de juny que, vinguts tots de cop, ara que la vida ja m’és un teixit amb
moltes filades, poden aclaparar-me i segrestar-me.

Temps de blat madur i de sega, el
juny és mes de comiat i és mes de promeses, molt més final i molt més principi
que el cap d’any, amb l’estiu com a gran frontera. És així com l’adéu també
acaba ritualitzant-se en forma de sopar: els adolescents enclenxinats que
deixen l’institut, els universitaris que abandonen la ciutat, els col·legues de
treball que se separen per les vacances. A les terrasses, dins els restaurants,
tot riu com el vi i les galtes són colrades. Alguns comensals, tanmateix, saben
del cert que aquell és l’últim sopar, que la vida es refarà, setembre endins,
en un altre lloc, amb una altra gent; però callen i brinden com si els separés
només un cap de setmana llarg. Més o menys tothom té el record d’un juny amb
adéu, alguns o molts estius enrera: entrada la nit, acabat el sopar, potser va
emmagatzemar el passeig solitari d’aquella Rambla fragant de til·la sense
saber-ho o, pitjor encara, amb la consciència massa desperta. Després vingueren
les giragonses dels anys fins que un vespre,
abans de Sant Joan, en contemplar les corrues d’adolescents enclenxinats
cap a sopar, una olor emmelada, pertinaç, amiga, t’ofereix una safata plena
dels rostres d’amics perduts, d’amors antics, de pòsters desclavats, de catifes
enrotllades, de pisos tancats, d’aules buides, de revetlles i de nits de juny
farcides de promeses. I no saps què fer-ne, del regal que t’ha portat la
perfumada primavera de l’estiu.

[@more@]

Tweet