Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Hèrnies públiques

Estic trencat, i no em refereixo a cap desordre emocional o polític, sinó a una hèrnia inguinal que passejo estoicament i digna. Si els parlo avui, i ja m’ho perdonaran, d’interioritats tan interiors, és perquè trobo la meva estripada d’interès … Continua llegint →

Comentaris tancats a Hèrnies públiques

Paranoia TAV

Ho sé, em persegueixen. Saben qui sóc i on visc, han estudiat els meus hàbits, s’han quedat amb la meva cara. Primer de tot s’han fixat en la meva ruta habitual per anar a Vilobí en cotxe, obstaculitzant-me-la sistemàticament amb … Continua llegint →

Comentaris tancats a Paranoia TAV

El blocaire Pla

Des del mes de març, rebo regularment uns correus electrònics de l’amic Josep Pla. A causa d’una passa de grip a Barcelona, ha tornat a Palafrugell, on fa una vida contemplativa que li permet escriure uns textos sumptuosos, afuats, comestibles. … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a El blocaire Pla

Pinsans i cardines

Potser aquest no seria el lloc d’escriure-ho, sinó les pàgines de cultura, ni jo en seria la persona idònia perquè en sóc part lleugerament implicada. Però no me’n sé estar, de testimoniar aquí la consistència que ha tingut el darrer … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Pinsans i cardines

Tocata i fuga en desbandada

A la vocació de professionalitzar-se com a músic, si l’estudiant afectat és gironí, se li hauria d’afegir també la vocació d’emigrant. Acabat el grau mig en l’únic conservatori de les comarques gironines l’espera el grau superior, sigui a l’Escola Superior … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Tocata i fuga en desbandada

Mazoni, i no pas Manzoni

Tot de cop, o de fa tres anys per ser més exactes, La Bisbal s’ha convertit en capital de referència del pop català. La llista s’encapçala amb Mazoni i Sanjosex, i continua amb Miquel Abras, guanyador del concurs Sona 9 … Continua llegint →

Publicat dins de Música | 1 comentari

País de paisatge?

Qui gosa dir-ne res de mal, de la flamant carretera Girona-Olot? Llevat del coll d’ampolla Banyoles-Besalú, encara pendent, ara els vehicles hi corren llatins, sense por de corbes tancades o de processons amb camió. Més ampla, més grossa, més dreta, … Continua llegint →

1 comentari

Entre prudència i covardia

Encara que sigui de mata baixa, l’ombra del xalet Tarrús es allargada. Si la seva història de proteccions mal gestionades i sentències milionàries ja és prou llastimosa, més ho seran les conseqüències en els catàlegs patrimonials del futur en mans … Continua llegint →

Comentaris tancats a Entre prudència i covardia

Marques de biblioteca

Malgrat que ja no el faci servir, encara m’agrada retrobar-me amb aquest exlibris quan reapareix en obrir molts dels llibres que em van acompanyar durant la meva època d’estudiant universitari. Sense lupa, caldrà un acte de fe per endevinar-hi la … Continua llegint →

Publicat dins de Art, Literatura | Comentaris tancats a Marques de biblioteca

Sóc una glorieta local

Entrevista feta el 18 de juny del 2008 a Televisió de Girona en motiu de les beques de la Fundació Valvi. Tweet

Comentaris tancats a Sóc una glorieta local