Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Girona, ciutat d’Apol·lo

Dia per altre, i per art de màgia i de SMS, totes les ciutats han tingut o tenen convocada una macrofarra. Fins i tot Girona, on anirem a parar. Per exorcitzar, desdramatitzar, minimitzar o subestimar la crida, s’ha reutilitzat un … Continua llegint →

Comentaris tancats a Girona, ciutat d’Apol·lo

Abrir siglos a los ojos

Si hay suerte y el guía está medianamente informado, les señalará alguno de los enormes arcos ogivales mientras les cuenta la gran aventura de esta estructura gótica, cuando, después de decenios dudándolo, después de reuniones de arquitectos, de canónigos y … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Art | Comentaris tancats a Abrir siglos a los ojos

Les dones i el dia

Homes: ahir, potser, les veïnes de gènere us van deixar plantats. “Al congelador hi ha pizza, tu mateix”, i van sortir amb les amigues per celebrar el Dia de la Dona. Que facin, que ens excloguin, que siguin reines per … Continua llegint →

1 comentari

Contra la resignació

Des de La Vanguardia, dies enrere el columnista barcelogironí Jaume Fabre comentava la moda de les disbauxes juvenils als pàrquings, arrecerant-se de la fred hivernal. Si el balanç final és el d’alguna ampolla vessada i una escampadissa de gots de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Contra la resignació

I Rembrandt ens mirava

Al llarg de la Gran Via de les Corts Catalanes, per on discorria festivament la manifestació el proppassat dissabte, tot de banderoles penjades dels fanals publicitant l’exposició de gravats de Rembrandt ens anaven mostrant un conegut autorretrat de l’artista amb … Continua llegint →

Comentaris tancats a I Rembrandt ens mirava

Onyar, 1971

Dec ser de les darreres generacions que vàrem tenir l’Onyar com a gran espai de joc i de descoberta, i això que la meva infantesa va transcórrer entre els darrers seixanta i principis dels setanta, quan el riu va experimentar … Continua llegint →

Publicat dins de La Selva | Comentaris tancats a Onyar, 1971

Exposicions de segona

Fa pocs dies la Caixa de Girona presentava el programa de les seves exposicions a la Fontana d’Or per a aquest any amb un elenc de noms i xifres enlluernador: Miró, Warhol, Klimt, Man Ray, simbolistes francesos, renaixement català i … Continua llegint →

Comentaris tancats a Exposicions de segona

Per les esglésies

El viatger que vulgui fer turisme cultural per les comarques gironines, tard o d’hora tindrà com a fita una església, atès el patrimoni artístic que s’hi arrecera. Si aquesta església és, com sol ser habitual, lloc de culte, caldrà que … Continua llegint →

Comentaris tancats a Per les esglésies

Trepitjar terra ferma

El nou traçat del TGV al seu pas per Girona, del qual tothom es congratula trobant-lo tan encertat, tan ben consensuat, passa justament per sota casa. M’ho veia a venir, estàvem massa bé. Tard o d’hora, l’estat del benestar truca … Continua llegint →

Comentaris tancats a Trepitjar terra ferma

Els ferros d’art de Nonito Cadenas

Posant de costat dos col·laboradors de Rafael Masó, Nonito Cadenas i Fidel Aguilar, i delineant-ne les seves vides en paral·lel, tindríem un petit exemple del sentit de la justícia poètica amb què de vegades obra el temps. Cadenas, artesà de … Continua llegint →

Publicat dins de Art | Comentaris tancats a Els ferros d’art de Nonito Cadenas