Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

El cas de l’arxiu migpartit

Per poc que algú s’interessi per la història de la música a les comarques gironines, de seguida toparà amb la producció de la capella de la catedral, un dels focus més importants fins ben entrat el segle XIX. Si vol … Continua llegint →

Publicat dins de Història, Música | Comentaris tancats a El cas de l’arxiu migpartit

Orfeu de mudances

D’ara endavant, a Girona podrem escoltar música com a Hèlsinki, envoltats de la calidesa de la fusta clara i d’una nuesa confortable. No cal enganyar-se amb la simplicitat de les línies, tots sabem que en arquitectura contemporània el luxe es … Continua llegint →

Publicat dins de Música | 1 comentari

Ja no som morts

L’òpera “Die tote Stadt” (La ciutat morta), d’E. W. Korngold, ha estat la redescoberta d’enguany del Liceu. Basada en una novel·la de l’escriptor belga Georges Rodenbach, l’argument planteja la història d’un home obsedit pel record i culte a la seva … Continua llegint →

Comentaris tancats a Ja no som morts

L’orgull dels quatre gats

Demà cap al tard, quan fosquegi, seria un bon dia per passejar-se pels espais més atapeïts de l’exposició de flors de Girona. O també per anar al cinema, on ens mirarem amb complicitat dins la sala mig buida. També seria … Continua llegint →

Comentaris tancats a L’orgull dels quatre gats

El continent i el contingut

De l’arquitectura oficial que es va fer a Girona durant la postguerra, l’edifici que em sembla més equilibrat és la Delegació d’Hisenda, a la Gran Via fent cantonada amb la plaça de l’Hospital, obra de l’arquitecte Carlos Sobrini, professor a … Continua llegint →

Comentaris tancats a El continent i el contingut

Fer-se la història

Com els mestres, com els metges, com els polítics o els científics, l’historiador d’avui dia està sota sospita. Què saben els mestres de com educar els meus fills, què sabran els metges de com he de cuidar-me, què saben els … Continua llegint →

1 comentari

Panorama des del pont

Durant aquesta tarda d’abril, sota el cel blau i un sol d’infantesa, oneja una bandera tricolor visible des de molts punts de la Girona monumental. Des del pont de Sant Agustí, comparteix protagonisme amb la catedral i Sant Feliu. Vermella … Continua llegint →

Comentaris tancats a Panorama des del pont

El triomf de la Catalunya Nova

És temps de calçots, i ja frisem. Fa uns anys, no sabíem ni què eren. I ara, els caps de setmana hi ha cues als restaurants que n’ofereixen, delerosos com estem de posar-nos un pitet i participar en l’espectacle, una … Continua llegint →

Comentaris tancats a El triomf de la Catalunya Nova

Guepards gironins

Són trenta-cinc fonts orals esperant un Lampedusa, un Visconti o un Llorenç Villalonga, per recrear una Sicília o un Bearn en versions gironines i contemporànies. En sortirien trenta-cinc drames rurals de to crepuscular, amb mons ensorrats i nissagues desorientades, amb … Continua llegint →

Comentaris tancats a Guepards gironins

Després de les explosions

On hi havia hagut un silènci plàcid, la deflagració; on hi havia hagut massa detonacions, rebentava una emoció continguda. Els dos esclats primaverals, l’un a la platja de les Antenes de Pals, l’altra al País Basc, són dues explosions amb … Continua llegint →

Comentaris tancats a Després de les explosions