Arxiu de l'autor: joseppujol

Fa uns anys, el meu nebot ja sospitava que el negre del Rei Negre semblava pintat, però va preferir no indagar més sobre el tema i deixar-ho com un expedient X. Hi ha ignoràncies molt sàvies. Ara que ja té … Continua llegint →

Abans era senzill. Per aquestes dates, entre festa i festa, era el moment de fer el traspàs d’agenda. Els dubtes eren, bàsicament, ètics: quins noms sobrevivien i quins, en no ser reapuntats, passaven a formar part del passat a les … Continua llegint →

He estat rellegint els articles que al llarg dels anys he escrit per aquestes dates, molts dels quals, inevitablement, versaven sobre el Nadal. Posant-m’hi de cares o de cul, buscant estratègies per afrontar-lo, que si mirant-les amb les ulleres dels … Continua llegint →

Als qui en comptes d’una guerra incivil o una transició militant se’ns ha donat viure un temps de desprestigi de la política i d’escepticisme generalitzat, se’ns fa difícil d’imaginar la dialèctica i la coreografia de tota revolució. No em puc … Continua llegint →

S’ha constatat tècnicament allò que era públic i notori: a la Selva també tenim l’aigua contaminada per nitrats. Ja estem a l’alçada de comarques veïnes com l’Empordà o Osona, no podíem pas ser menys, nosaltres que pretenem ser la comarca … Continua llegint →

Tal dia com avui, però trenta anys enrera, el cinema Orient de Girona portava quatre setmanes programant “Furtivos”, de J. L. Borau, però a l’Albéniz també triomfava “Tres suecas para tres Rodríguez”, amb Toni Leblanc i Marisa Medina. Mentre “Los … Continua llegint →

Tenint com tenim tendència al monocultiu, em preguntava quina seria la matèria prima en la qual ens abocaríem a Vilobí, ara que capolen les pomeres. Serien les nous, seria el blat de moro? La resposta, la vàrem tenir divendres passat … Continua llegint →

Podríem al·legar que no ens han trobat en un bon moment. Enfeinats amb les Fires, esvalotats amb l’Estatut, els gironins potser no hem estat gaire per ells, per la parelleta que ara ja són tres. Serien excuses prou vàlides per … Continua llegint →

En vistes de la suera que em produïa estrenar un abric per Fires, em vaig decidir per uns pantalons. El cas és que m’he decidit per uns pantalons amb camals vagament acampanats. Mentre la dependenta, veient-me dubitatiu, em passava la … Continua llegint →