Arxiu de l'autor: joseppujol

1 d’octubre De tant dur-la sempre a la mateixa mà, la maleta m’ha deixat un séc vermell i profund al palmell. Sempre tinc ten­dència a emportar-me pesos innecessaris. El tren s’ha posat en marxa, primer a poc a poc, després … Continua llegint →

Al final del meu llibre “Tres tríptics”, apareix un diari pseudo-autobiogràfic que conté una descripció del paisatge que es veu des de la finestra del tren que va de Girona a Barcelona. L‘ús d’aquesta descripció té encara una filiació d’arrel … Continua llegint →

Mai com ara els arxius havien estat tan transitats, no donen l’abast al servei d’una nova clientela, ni historiadora ni documentalista. És la febre de l’arbre familiar. Com cérvols amb un brancam suspès en l’aire, molts particulars deambulen pels arxius … Continua llegint →

Si llegeix aquest bitllet fins al final, potser se’n penedirà. Aquesta setmana ha arribat a Girona La pesadilla de Darwin, la pel·lícula que ha merescut guardons com a millor documental del 2004, sobre el desastre ecològic i social que va … Continua llegint →

La fressa de l’aigua “De la vena al capil·lar, del mar a l’aiguaneix, esturió a contracorrent, pujava, pujava, xaragalls i córrecs i regueres amunt, i mentre la tarda declinava les ombres d’unes muntanyes es projectaven damunt les altres queixalant-ne la … Continua llegint →

Encara que ja no existeixen aquelles pluges meselles que duraven dies, la tardor segueix connectant-se amb la nostàlgia. Així, el departament de nous formats de TV3, conscients de l’equació, ha programat una sèrie que ens assegurarà l’agredolç al sopar dels … Continua llegint →

Als jardins de la Devesa tant s’hi pot aprendre botànica com resumir la història de Girona al segle XX mitjançant les seves cicatrius. En el gran brollador de Martí Sureda, en el mateix disseny del jardí hi ha encara l’herència … Continua llegint →

En aquesta mateixa època, però uns vint anys enrere, era quan jo tancava els ulls abans d’adormir-me i només podia veure un estampat de pomes verdeloses estenent-se fins a l’infinit. Compartia aquesta visió nocturna amb molts altres estudiants que empentàvem … Continua llegint →

Passar l´estiu a Girona, sempre i quan el sojorn sigui volgut, té moltes i sabudes compensacions. N´hi ha un parell que em són especialment agradables, el silenci als interiors de les mançanes i la pau de la bústia, ambues el … Continua llegint →