Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Sega-me’l arran

Ara faré el fatxenda i potser em diran de tot, però s’han adonat del paper fundacional que tenim les comarques gironines en la gènesi de tres grans símbols nacionals com són bandera, himne i dansa? La barretina encara no me … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Sega-me’l arran

Platja nudista, setembre

Aquesta gent despullada mirant el mar en calma, amb el sol que ara al setembre es torna tan amable i allarga les ombres, podria ser una bona estampa il·lustrativa d’alguna mena de final. Una platja nudista és, tal vegada, una … Continua llegint →

Comentaris tancats a Platja nudista, setembre

Nosaltres i l’arquitecte

És poc freqüent que qualsevol gironí amb seny no se senti fascinat, deutor i culpable envers Rafael Masó, l’arquitecte que d’una revolada va plantar Girona al bell mig de la modernitat. Encara que hom sigui poc sensible a l’esperit noucentista, … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Art | Comentaris tancats a Nosaltres i l’arquitecte

La Breda d’Aragay

Per ser una vila noucentista completa, a Breda li hauria faltat el Mediterrani ben a prop, per això l’artista Josep Aragay (1889-1973), quan fantasiava amb ella, li plaïa col·locar-la ran de mar, emmirallant-se des de dalt d’un brau penyasegat. Així … Continua llegint →

Publicat dins de Art, La Selva | Comentaris tancats a La Breda d’Aragay

Reserva de guaita-pitrams

El diumenge passat vaig llegir a El Punt una crònica d’en David Marca que em va deixar parat. Encara hi ha guaita-pitrams ran de les platges nudistes! La biodiversitat sempre és de celebrar, per això no cal sinó congratular-se davant … Continua llegint →

1 comentari

Sobre la cançó tradicional

Com més antigues, anònimes, rurals i ingènues, millor. Així les volien les cançons tradicionals els folkloristes que, empesos per la vena romàntica i guiats per aquests criteris, trescaven per valls i muntanyes en la seva recerca i captura. Quines joies, … Continua llegint →

Publicat dins de Música | 2 comentaris

PopArb i llengua

Cert: per al pop hi ha un públic, un mercat, uns grups i, des d’ara, també un espai a les comarques gironines on aplegar-los: el festival PopArb d’Arbúcies, que va tenir lloc divendres i dissabte passat. El dissabte, aquest cronista … Continua llegint →

Publicat dins de La Selva, Música | Comentaris tancats a PopArb i llengua

Escriptors a judici

Els judicis a Flaubert i a Baudelaire se citen sovint, en la història de la literatura. El 1857, després d’haver publicat per entregues i amb prou èxit “Madam Bovary”, Flaubert va ser portat a judici per la presumpta immoralitat de … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Escriptors a judici

El consol de les cassoles

Ja està bé que la fama se l’enduguin elles, però cal anar escampant alhora que darrera de cada gran cuinera silenca hi ha almenys un gran silenc, i és entre tots que han aixecat la polseguera mediàtica que és la … Continua llegint →

Comentaris tancats a El consol de les cassoles

Original i fotocòpia

Van ensenyar alguns fulls de les lleis de Nuremberg per la televisió. Aquells papers, signats per Hitler el 1935, van ser la guspira que va calar foc als drets dels ciutadans jueus d’Alemanya, la que va incendiar els seus barris … Continua llegint →

Comentaris tancats a Original i fotocòpia