Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Elogi de Pals

Entre els mugrons femenins i els masculins hi ha una similitud inquietant. Tanta, que des dels nostres ulls contemporanis se’ns pot arribar a fer estrany, el recel que despertaven els uns i la desconsideració dels altres per part de la … Continua llegint →

Comentaris tancats a Elogi de Pals

Musicoteràpia religiosa

Com més decidides semblen les religions d’aquí i d’allà a promoure tensions, enfrontaments i intolerància, més sentit cobren iniciatives com la del Festival de Músiques Religioses del Món que a Girona ha recomençat en la seva sisena edició. Contra el … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Musicoteràpia religiosa

L’Islam a les escoles

Coneixent com coneix la realitat dels adolescents musulmans, una ferma defensora de l’ensenyament laic com és la meva germana ara desitja fermament que la religió islàmica s’introdueixi a les escoles i instituts. Més que res, per posar-la a mans d’uns … Continua llegint →

1 comentari

La Selva construïda

El sector immobiliari empordanès mai no estarà prou agraït a Josep Pla. Sense ell i altres creadors del mite de l’Empordà, les seves masies no estarien pas al preu que estan. El mateix Pla prou que havia definit la Selva … Continua llegint →

Publicat dins de La Selva | Comentaris tancats a La Selva construïda

La primavera de l’estiu

D’entre les olors que revenen durant el mes de juny, a Girona la més efervescent és la dels til·lers florits. Com que el til·ler és un arbre de port elegant i urbà, de tronc tirat a cordill i capçada ufanosa … Continua llegint →

3 comentaris

Metacrilat contra Franco

De la mateixa manera que un alemany no pot concebre avui una Goebbels Straat ni un italià una Via Mussolini, no puc entendre l’homenatge al franquisme vigent mitjançant els noms de carrers o certes estàtues d’algunes ciutats espanyoles. I, encara … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Art | Comentaris tancats a Metacrilat contra Franco

Català sense cobertura

L’altre dia em va agafar la vena de reporter agressiu –que m’assalta ben poc sovint– i vaig fer cap a Salt per tal de visitar el precipitadament inaugurat Espai Gironès, amb la ferma determinació d’escriure’n una filípica pel menyspreu de … Continua llegint →

1 comentari

Quan Pardo Bazán ens visitava

Buscant una altra mena de gallecs, una altra mena de catòlics i una altra mena de conservadors, he recalat en Emilia Pardo Bazán (1851-1921), esperant que l’escriptora de Los pazos de Ulloa m’oferiria una mentalitat més moderna, cordial i oberta … Continua llegint →

1 comentari

Peix al dubte

Per fer salut a gust, avui menjaré peix. El mostrador de la peixateria és, com cada dia, d’una exuberància barroca. Primer mantinc un romanç amb un salmó que em mira fixament. Li conec el seu passat perquè sóc gat vell, … Continua llegint →

Comentaris tancats a Peix al dubte

Pubilles de la reina de Saba

Aquestes dones potser de Gàmbia que jo només sé contemplar en la distància callen i criden. Les he vistes sovint, entotsolades, mentre s’esperaven en una parada d’autobús sortint del Trueta, o demanant inhibides el preu d’alguna verdura al mercat de … Continua llegint →

Comentaris tancats a Pubilles de la reina de Saba