Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Sóc un perill

Doncs jo, la creativitat que està demostrant aquests dies el Servei Català de Trànsit amb les seves enginyoses propostes, ja la vaig tastar fa tres anys. D’entrada val a dir que, pecador de mi, sóc negligent en la paperassa. Per … Continua llegint →

Comentaris tancats a Sóc un perill

Feliços cent anys d’una tria

Per commemorar una trajectòria civilitzadora i transcendental per a Girona com ho fou la de Rafael Masó, qualsevol data és bona, fins i tot el centenari de la seva professionalització com a arquitecte, una data tan rodona i arbitrària com … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Art | Comentaris tancats a Feliços cent anys d’una tria

El mal rellotger

Des de la nostra perspectiva actual, sorprèn la màscara de diletants que en el passat van acceptar de grat –fins i tot potenciar– molts artistes de les comarques gironines de cara a Barcelona. A l’Escala, l’escriptora Caterina Albert va disfressar-se … Continua llegint →

Comentaris tancats a El mal rellotger

Un pavelló a la Devesa

Seguríssim que entre els habitants del barri de la Devesa n’hi deu haver molts que voldrien practicar esports sota un altre recer que els plàtans centenaris. Si, tanmateix, lluiten contra la ubicació d’un pavelló municipal dins l’arbreda, tal com es … Continua llegint →

Comentaris tancats a Un pavelló a la Devesa

Surrealisme nadalenc

Doncs el futbol tampoc no es desdiu tant amb el Nadal, l’únic que el corral de cada ovella va més per bars que per llars. El pay-per-view ha recreat una altra mena de parròquies, i enguany la missa del gall … Continua llegint →

Comentaris tancats a Surrealisme nadalenc

L’Anunciata a Vilobí

La pastora de Cal Tet (Vilobí d’Onyar, 1953). Fotografia de Joaquim Puigvert. (per tal que l’Àngel del pessebre vivent ho llegeixi des del terrat de casa els pares) Abans d’anar cap l’establia i pregonar, allà on sia, la novetat de … Continua llegint →

Publicat dins de La Selva, Literatura | Comentaris tancats a L’Anunciata a Vilobí

Els coixins de la Selva

Si no fos per les infraestructures que la trinxen, si no fos per les urbanitzacions mal plantejades i depredadores, si no fos per la poca autoestima dels seus habitants pel seu territori, la Selva seria un ventall de paisatges variat … Continua llegint →

1 comentari

Els coixins de la Selva

Si no fos per les infraestructures que la trinxen, si no fos per les urbanitzacions mal plantejades i depredadores, si no fos per la poca autoestima dels seus habitants pel seu territori, la Selva seria un ventall de paisatges variat … Continua llegint →

Comentaris tancats a Els coixins de la Selva

Interiors

No sorprèn gens la publicitat gratuïta disfressada de notícia amb què els mitjans han festejat l’exposició “Bodies”, organitzada per una multinacional amb una visió de negoci com qualsevol altre. La coartada de mostra educativa ha estat perfecta per no entrar … Continua llegint →

Comentaris tancats a Interiors

Quaranta anys amb camp d’aviació

A Vilobí d’Onyar hem celebrat els quaranta anys de la inauguració de l’aeroport amb un regust agredolç. La dolçor l’ha posada el trepidant moment actual, la rendibilitat de les instal·lacions, el trànsit i el remenament, els ryanairs possibles per al … Continua llegint →

Publicat dins de La Selva | 1 comentari