Enllaços d'interès
- Pàgina web personal Currículum, etc.
- Esmuc Escola Superior de Música de Catalunya
- Granes, dins els Diàlegs a 4 bandes (35 minuts) «Granes», de Josep Pujol i Coll. Estrenat a la sala La Planeta, de Girona, el maig de 2010, dins la sèrie Diàlegs a 4 bandes. Direcció: Cristina Cervià Actors: Meri Yanes i Jordi Subirà.
Categories
Categories
Arxiu de l'autor: joseppujol
Contra la indecència
Un diari ens fa de telescopi, de microscopi, d’ulleres i, finalment, de mirall. És a dir, ens acosta la informació, ens engruna els fets i ens els interpreta, però sempre amb la nostra graduació, per tal que en la seva … Continua llegint
Comentaris tancats a Contra la indecència
És lleig i fa nosa
Només cal mirar l’especial de Fires del Punt, dedicat a edificis històrics gironins: malgrat els segles, encara fa bo de descansar la mirada en l’arc dels Agullana o el Pont de Pedra, per no recórrer al joc de compensació de … Continua llegint
Publicat dins de Arquitectura i urbanisme
Comentaris tancats a És lleig i fa nosa
Rampoines becarrades
Algunes fires temàtiques solen ser desconcertants. A les medievals s’hi pot menjar pa amb tomata, inexistent a l’edat mitjana, però els firaires l’han de despatxar en túnica, barretina o leotards, d’altra banda també inexistents a l’edat mitjana. Les descarregades de … Continua llegint
Figueres, de lluny
Els espectadors que estem a les butaques de Girona estant veiem la pel·lícula que projecten a la pantalla de Figueres i ens distreu la peripècia, el recanvi a l’alcaldia del PSC a CiU mitjançant una sociovergència verda. Però el nou … Continua llegint
Comentaris tancats a Figueres, de lluny
Morir a escena
Hi ha determinades truculències més adequades per al teatre o per a les llegendes urbanes que no pas per a la realitat. Morir en escena, per exemple, en una confusió entre vida i art, és un final temptador, suat i … Continua llegint
Vida llegida, llibres viscuts
Això no és cap cànon ni cap Gradus ad Parnassum. És només la llista de les novel·les que m’han conformat, sense les quals pensaria, sentiria o actuaria de manera molt diferent en la meva vida. Passats els anys, són lectures … Continua llegint
Publicat dins de Literatura
Comentaris tancats a Vida llegida, llibres viscuts
Da capo
Passem l'estiu laxes, deixatats, informes, però el setembre ens recorda el motlle que havíem abandonat, i ens disposem a ficar-nos-hi de nou. Ens sobrevolen les corbates i les faixes, els sostenidors i els mitjons, les ganes d'aprendre un nou idioma … Continua llegint
Publicat dins de Música
Comentaris tancats a Da capo
Ara toca Claret
En bona lògica, després de l’any Masó toca l’any Claret. No només perquè el 2008 se celebrarà el centenari de l’arquitecte Josep Claret i Rovira (1908-1988), sinó perquè el seu racionalisme comença justament allà on no va arribar el noucentisme … Continua llegint
Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Art
Comentaris tancats a Ara toca Claret
A fi de bé
A hores d’ara el meu carrer, el Ramon Turró, sembla una trinxera. Deu fer cosa d’un mes que hi han començat unes obres que el deixaran d’impossible a impecable, d’empantanegat a fer un pam de goig. Són a fi de … Continua llegint
Publicat dins de Arquitectura i urbanisme
Comentaris tancats a A fi de bé
El riu Güell
No sé què m’atrau més, del catàleg, si la torrentada de creativitat que hi ha pàgina a pàgina, o el magnetisme de la seva fotografia de cos sencer a la solapa, arrogant com un príncep lleó. Parlo del banyolí Lluís … Continua llegint
Publicat dins de Art
Comentaris tancats a El riu Güell
