Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Festivals amb perles

Tenim tanta oferta de festivals estiuencs que els melòmans gironins no donem l'abast. Són tants i tan publicitats, que destriar el gra de la palla, combinar l'agenda i, finalment, desembutxacar els diners per a l'entrada -i per a les comissions … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Festivals amb perles

El pont i la loggia del dimoni

Hi hagué un temps per al mal de pedra. Tota restauració d’un edifici antic havia de mostrar tanta pedra com hi hagués i, si no, s’inventava. Tot seguit n’hi va haver un altre per evitar l’abús de la pedra vista, … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme | Comentaris tancats a El pont i la loggia del dimoni

El setge als Setges

A més del TGV, hi haurà d’altres temes incòmodes durant el proper mandat que tot just comença a l’Ajuntament de Girona. La celebració del bicentenari dels Setges de Girona, a partir de l’any que ve, serà una altra capbussada en … Continua llegint →

Publicat dins de Història | Comentaris tancats a El setge als Setges

Història de dues punxes

Aquesta és la història de dues punxes urbanes i dels seus llampecs que les perseguien. La primera, més que històrica és mítica, la punxa que mai no ha estat, la del campanar de Sant Feliu. Tot gironí podia imaginar-se-la a … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Història | Comentaris tancats a Història de dues punxes

L’òpera absent

S’ha convingut que enguany celebrarem el quart centenari del naixement de l’òpera. Tot i que si es volgués filar prim es podria recular una mica més, amb les provatures que es van fer des de la Camerata Fiorentina, L’Orfeo de … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a L’òpera absent

Cap a la ciutat nus

Doncs jo sóc dels que pensen que l’estació del TAV al bell mig de Girona és l’opció desencertada, enfront de la que es va desestimar en el seu moment de construir-la prop de l’aeroport. Els coneixedors de les meves circumstàncies … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme | Comentaris tancats a Cap a la ciutat nus

Toquen a bateig

Arran de l’estrena del seu oratori La Magdalena penitent s’ha concretat una iniciativa ciutadana per posar el nom de Francesc Civil a la sala simfònica del nou Auditori gironí. Jo ja hi firmo, conscient de la tasca d’absoluta dedicació del … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Toquen a bateig

Els vots de maig

¿Què podia esperar-se d’un adolescent mascle que pel maig, en comptes de patir per les ziga-zagues de la lliga, dedicava els seus desequilibris hormonals a un altre esdeveniment televisiu igual d’erràtic, el Festival d’Eurovisió? Heterodòxia i res més. Banalitat per … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Els vots de maig

Ciutadans i meduses

És higiènic tenir amics ideològicament distants, perquè t’obliguen a verbalitzar el que no cal amb els propers. En tinc un, gallec afincat a Madrid, lector assidu de Libertaddigital i altres mitjans proclius al PP, amb el qual l’enraonar pren tot … Continua llegint →

1 comentari

Queda l’amiant

La primera solució constructiva d’ahir que es va convertir en un greu problema d’avui fou l’al·luminosi, quan les bigues es van tornar de mantega. Ara toca l’amiant. Per les seves excel·lents qualitats aïllants i per abaratir costos, el fibrociment amb … Continua llegint →

Comentaris tancats a Queda l’amiant