Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Sardanes bastardes

Publicat el 13 octubre 2006 per joseppujol

Tres aspectes de la sardana que m’anguniegen: la resistència contra qualsevol mínim canvi de molts integristes, la progressiva desaparició de les audicions dins les festes majors, i els concursos de colles sardanistes. Bé, serien quatre, si hi compto tota la … Continua llegint →

Publicat dins de Música | 1 comentari

Música per a un centenari

Publicat el 12 octubre 2006 per joseppujol

En un home d’una sensibilitat polimorfa com era Rafael Masó, al costat de les arts plàstiques i la literatura hi havia d’haver necessàriament lloc per a la música. I no només en un pla personal: la música li era sinònim … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Música per a un centenari

Les cues virtuals

Publicat el 6 octubre 2006 per joseppujol

Les tecles del telèfon formen un triangle equilàter: Retrucar – Marcar –Penjar. Les recorro prement-les mecànicament durant una hora, esperant que hi hagi algú a l’altra banda. No és tan monòton com sembla, ja que molt de tant en tant … Continua llegint →

Comentaris tancats a Les cues virtuals

In the ghetto

Publicat el 23 setembre 2006 per joseppujol

Travessàvem Barcelona tornant de les vacances, i ens va sorprendre un avís lluminós penjat a la Ronda Litoral: “Corts a la carretera per treballs”. Te’n vas quinze dies, i quan tornes ja no reconeixes ni la pròpia llengua. Mentrestant, barcelonins … Continua llegint →

Publicat dins de Llengua | Comentaris tancats a In the ghetto

Les llàgrimes de les coses

Publicat el 13 setembre 2006 per joseppujol

Si a Girona hi hagués arribat oportunament un bon fotògraf de guerra, en aquell juliol del 36 hauria captat una instantània insòlita, la d’un milicià de la FAI defensant el Tapís de la Creació a punta de pistola contra la … Continua llegint →

Publicat dins de Art, Història | Comentaris tancats a Les llàgrimes de les coses

Athenea, ahir i avui

Publicat el 7 setembre 2006 per joseppujol

La noucentofília que vaig contraure a l’adolescència em va fer dibuixar moltes senyoretes gregues amb el coll vincladís, emulant Fidel Aguilar, i me n’han quedat seqüeles en la maduresa. Quan, dins l’Associació Musical Galligants, es va acceptar el nom d’Athenea … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Athenea, ahir i avui

La nostàlgia pot ser un error

Publicat el 4 setembre 2006 per joseppujol

Com sóc. He de prevenir-vos de mi mateix, contra aquesta llesca pastosament emocional del meu cervell, feble, enyoradissa i premoderna. Aquesta part favassa de mi troba inconvenients les obres de la carretera de Santa Coloma fins a Girona; unes obres, … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, La Selva | 1 comentari

Busco Joan Solà, artista

Publicat el 14 agost 2006 per joseppujol

L’estela que deixem és com la de les barques o la dels reactors. Fent una recerca sobre els col·laboradors de l’arquitecte Rafael Masó, gairebé he pogut establir la data mitjana de caducitat de la memòria oral: uns vuitanta anys, més … Continua llegint →

Publicat dins de Art | 1 comentari

Molta goma d’esborrar

Publicat el 28 juliol 2006 per joseppujol

L’altre dijous celebràvem l’aplec de Santa Margarida, a l’ermita gòtica que avui ens queda acorralada entre l’Eix transversal i l’autopista. La santa té molta tradició a Vilobí, però com que ara les festes locals es disposen mirant abans que res … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, La Selva | Comentaris tancats a Molta goma d’esborrar

Xàfecs a Argelaguer

Publicat el 24 juliol 2006 per joseppujol

Argelaguer té a penes quatre-cents habitants i, com succeeix sovint als estius garrotxins, atrau la pluja inesperadament. La setmana passada vaig ser espectador d’alguns d’aquests xàfecs regalats, loteria tramposa que reparteix els millors premis als mateixos llocs, deixant als altres … Continua llegint →

Comentaris tancats a Xàfecs a Argelaguer