Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Esbombo un secret

Publicat el 25 gener 2007 per joseppujol

El problema dels secrets és que, en divulgar-los, sempre es perjudica qui en té l’usdefruit. Una amiga meva es va posar les mans al cap quan El Punt, fa alguns mesos, va publicar certes dreceres que estalviaven cues i semàfors. … Continua llegint →

Comentaris tancats a Esbombo un secret

Mercat de Reis

Publicat el 18 gener 2007 per joseppujol

Mentre nosaltres desembolicàvem regals, i a alguna joguina estrenada de poc ja li arribava el seu Sant Esteve, a la Devesa hi va haver mercat el matí de dissabte, dia de Reis. De menors dimensions que de costum, el freqüentaven … Continua llegint →

1 comentari

Santa Claus suma

Publicat el 6 gener 2007 per joseppujol

Mentre a Figueres s’han alliberat dels 300.000 estornells que els rondaven tot desviant-los cap als aiguamolls de l’Empordà, a Girona se’ns ajunten amb una altra plaga d’un bestiar molt peculiar. Se’ls pot observar arrapats a les parets de molts edificis, … Continua llegint →

Comentaris tancats a Santa Claus suma

Records de la fred

Publicat el 24 desembre 2006 per joseppujol

sis haikús seminadalencs per acompanyar set carnacions d’Ignasi Esteve     Plàcida nit. Allà sota una penya un nadal blau.   *   *   *   Trencadís, pur, hi havia una vegada glaç a les basses.   *   *   *   … Continua llegint →

Comentaris tancats a Records de la fred

Cultura de l’escultura

Publicat el 6 desembre 2006 per joseppujol

No, no som ni Roma ni Florència. La recent edició del catàleg Escultures a la via pública, a càrrec de Miquel Borrell, amplia a totes les terres gironines el documentat treball que féu Jaume Fabre per a la ciutat de … Continua llegint →

Publicat dins de Art | Comentaris tancats a Cultura de l’escultura

El regust del gust

Publicat el 3 desembre 2006 per joseppujol

Mentre estava llegint la crònica de Salvador García-Arbós sobre la desaparició d’un altre forn de pa històric a Girona, em vaig adonar del dinar de privilegi que deglutia distretament. L’escarola me l’havia proporcionat el meu pare del seu hort, collida … Continua llegint →

Publicat dins de La Selva | Comentaris tancats a El regust del gust

Façanisme

Publicat el 27 novembre 2006 per joseppujol

Després de batallar-hi molt, va semblar que les Escoles Velles de Vilobí d’Onyar, obra de l’arquitecte noucentista Jeroni Martorell, quedaven ben protegides com a bé d’interès local, i que el projecte de remodelació seria respectuós amb les parets venerables de … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Art | Comentaris tancats a Façanisme

Temps de cacera

Publicat el 10 novembre 2006 per joseppujol

En algun moment del segle XX els caçadors van passar de ser els bons del conte als dolents de la pel·lícula, dels salvadors de la Caputxeta Vermella o Pere i el llop als assassins de la mare de Bambi. De … Continua llegint →

Comentaris tancats a Temps de cacera

Teatre multicapes

Publicat el 1 novembre 2006 per joseppujol

Després de la catedral, l’altre gran palimpsest de la ciutat de Girona és el Teatre Municipal. En ambdós escenaris els gironins s’hi han autorrepresentat, s’hi han escrit i s’hi han esborrat i s’hi han reescrit al damunt. On hi havia … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Història | Comentaris tancats a Teatre multicapes

No sempre riuen

Publicat el 20 octubre 2006 per joseppujol

A la secció d’esports del telenotícies anaven informant sobre els Special Olympics que han tingut lloc a Lloret de Mar. Que bé: els esports, a la secció d’esports, encara que siguin especials. És el miratge que ens ofereixen i és … Continua llegint →

Comentaris tancats a No sempre riuen